Què és el geoplà?

Inventat pel matemàtic i pedagog anglès Caleb Gattegno (1911-1988), el geoplà va ser dissenyat com una eina manipulativa per ensenyar geometria a Primària a les escoles (Williams, 1999). Tradicionalment es construïa amb fusta i claus, però avui se solen fer geoplans de totes mides, amb plàstic i diferents colors. Les gomes elàstiques es col·loquen als voltants dels claus per tal de formar diferents formes. És un  a eina d’aprenentatge que permet actuar sobre l’entorn i pot ser utilitzat com una “bastida cognitiva” que facilita l’extensió del coneixement (Salomon i Perkins, 1998).


Tipus de geoplà

La mida estàndard del geoplà és de 25 cm x 25 cm, malgrat que es poden construir de diferents mides, segons els interessos i objectius que es tinguin. Així mateix, un aspecte que tenen en comú els geoplans i que s’ha de tenir en compte a l’hora de construir-ne un és que la distància entre els punts  ha de ser sempre la mateixa, és a dir, equidistant. A més a més, és important que aquesta distància sigui un nombre enter, per tal de facilitar la resolució de problemes i situacions matemàtiques.





 El geoplà és un recurs didàctic per a la introducció de gran part de les figures geomètriques. El caràcter manipulatiu d'aquest permet als nens una major comprensió de tot un seguit de termes abstractes, que moltes vegades o no entenen o ens generen idees errònies entorn d'ells. 

El seu nom significa plànol de geometria, ja que els caps dels claus pertanyen a un mateix plànol. La grandària del geoplà pot ser variable, segons s'utilitzi individualment, en grups o bé pel docent per a tota la classe.
Amb el geopa que es poden formar figures geomètriques utilitzant gomes elàstiques; establir semblances i diferències entre paral·lelisme i perpendicularidad; emprar un llenguatge gràfic-algebraic.

A més, ofereix l'oportunitat perquè l'alumne estudiï i descobreixi la relació entre superfície-volum, aprofundeixi i comprengui els conceptes d'àrees i plànols geomètrics, i associï continguts de la geometria amb l'àlgebra i el càlcul. 

Aquesta construcció cognitiva es produeix d'una forma creativa mitjançant activitats grupals, en les quals es presenten preguntes dirigides pel docent, amb la finalitat ajudar-los a construir les seves respostes, i al mateix temps aconseguir que l'alumne formuli els seus pròpies interrogants, permetent-li així crear les seves pròpies conjectures sobre algun concepte matemàtic, afavorint amb això l'optimització dels processos d'aprenentatges significatiu i el desenvolupament de capacitats cognitives complexes.