El domini d'una habilitat,
destresa o coneixement per part d'un estudiant, sol estar considerablement
determinat per les tècniques particulars usades per ensenyar-li-ho. L'important
no és que els professors ensenyin sinó que els alumnes aprenguin.
Podria dir-se que la
diferència entre els mètodes tradicionals i els mètodes actuals ve donada pel
canvi d'èmfasi en la didàctica de les Matemàtiques, que ha passat d'estar
centrada en l'acte d'ensenyar a estar centrada en l'acte d'aprendre (Gutiérrez,
1991).
Actualment s'accepten una
sèrie d'aspectes constructivistes per a la seva aplicació a l'aula i que
permeten una aproximació a l'aprenentatge significatiu.
Per a això l'ensenyament
ha de ser:
- Inductiu (que ho
descobreixi el propi alumne)
- Gràfic (que interioritzi
des de l'exterior)
- Participatiu (que
comuniqui l'après)
- Relacional (amb el que
ja sap i pugui avançar)
També convé tenir en
compte els principis ja acceptats des de la dècada dels 70 i als programes
renovats dels 80:
- Ensenyament tan actiu
com sigui possible.
- Relació dels continguts
d'aprenentatge amb l'entorn.
- Interdisciplinarietat.
- Importància de l'ús del
material.
El propi Skemp (1980)
aprofundeix en la seva importància senyalant que per arribar a elaborar una idea, si
s'ha partit d'un bagatge experimental suficientment ric, s'arriba a obtenir un producte
intermedi entre l'experiència i el concepte, que és el precepte i aquest tendeix
a establir-se en la intel·ligència amb una major fixesa i claredat.
Aquesta base experimental
ha de tenir diferents components: la simple observació, la manipulació, la verbalització,
la reconstrucció i l'aplicació a situacions diferents.
També el joc, al que
habitualment se li associa un material manipulatiu, és un recurs més que
apareix com a mitjà d'apropar l'educació als interessos espontanis dels nins,
ja que és un agent motivador i alliberador de tensions que estimula les
relacions personals i fomenta hàbits que permeten o garanteixen un
aprenentatge més actiu i assequible (Guzmán, 1986).
La experiència indica que
el material facilita i afavoreix la comprensió i fins i tot la comunicació
perquè permet referir-se a un suport físic, facilita la visualització - procés
de formació d'imatges mentals o materials - que és clau en la comprensió de
conceptes i afavoreix la motivació i l'actitud positiva cap a
les matemàtiques, convertint-se el seu ús en el punt de partida de la
construcció del coneixement.
Els conceptes semblen
procedir de les percepcions, del contacte real amb els objectes i situacions
vitals, d'experiències sofertes i de diferents classes d'accions realitzades. (J
Lovell 1977)
L'aprenentatge és molt més
eficaç quan l'alumne està actiu que quan és un mer receptor de l'ensenyament
del professor.
